Els restaurants hauran de donar tàpers als clients per endur-se el menjar que sobra

El Parlament aprova una proposició de llei per evitar el malbaratament alimentari “en origen”

Els bars i restaurants catalans han d’oferir envasos biodegradables sense cost addicional perquè els clients es puguin emportar a casa el menjar que els sobra, per tal d’evitar que es malgastin els aliments.

Aquesta és una de les mesures que conté la llei sobre la reducció del malbaratament alimentari que ha aprovat per unanimitat aquest dimecres el Parlament. A Catalunya es malbarata el 7% dels aliments que es compren. Un terç dels aliments produïts al món acaben a les escombraries.

“Aquesta no és la llei dels tapers”, ha subratllat el diputat del PSC-Units Raúl Moreno, impulsor de la iniciativa, que ha destacat que, tot i que aquesta sigui la mesura més vistosa per al dia a dia dels ciutadans, es tracta d’una norma molt completa que incideix en tota la cadena alimentària.

En aquest sentit, la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, ha ressaltat que una de les novetats que incorpora aquesta llei en comparació amb les seves homòlogues europees és que inclou disposicions per lluitar contra el malbaratament “en origen”.

Tots els grups que han intervingut en el debat parlamentari que ha precedit la votació han coincidit a ressaltar l’extens treball que s’ha fet amb entitats i experts per redactar l’articulat de la llei.

I és que la norma veurà la llum pràcticament quatre anys després que els socialistes la registressin per primera vegada: el 2017 la seva tramitació va quedar interrompuda quan es va precipitar el final de la legislatura per l’aplicació de l’article 155 de la Constitució a Catalunya que va seguir a la declaració unilateral d’independència.

Ara, un cop aprovada la llei, el primer pas serà dimensionar el problema, ja que en l’actualitat no existeix cap registre precís i actualitzat sobre la quantitat de menjar que es llença a Catalunya.

Un dels pocs estudis disponibles, elaborat per la UAB i que data del 2010, estima que a Catalunya es malgasten 262.000 tones d’aliments cada any, uns 35 quilos per habitant, que en termes econòmics corresponen a 840 milions d’euros anuals.

La nova norma obligarà tots els sectors de la cadena alimentària a disposar, en el termini d’un any, d’un pla estratègic de lluita contra el malbaratament alimentari que quantificarà quant menjar es llença -les dades que recullin s’inclouran en un registre- i definirà les mesures oportunes en cada cas.

Aquestes mesures s’establiran seguint una “escala de prioritat”: en primer lloc hi haurà les polítiques de prevenció per evitar que “sobri” producte; si no s’eviten els excedents, s’intentarà que el seu destí sigui el consum humà, després el consum animal i finalment els usos industrials o la generació d’energia.

En el cas de l’administració pública, s’obligarà a incloure en els concursos públics de serveis alimentaris clàusules contra el malbaratament, s’impulsaran programes educatius per conscienciar els més joves sobre aquest problema i es crearà una mena de directori on els productors amb excedents puguin trobar d’altres empreses o entitats que puguin aprofitar-los.

De fet, una de les principals novetats que inclou aquesta llei és la regulació de la figura dels “espigadors”, que es dediquen a recollir del camp les unitats que l’agricultor ha descartat -normalment perquè tenen mal aspecte- per donar-los un ús alternatiu.

El Punt Avui, 05.03.2020

Societat