PRESIDENT DEL GREMI D'HOTELS DE BARCELONA

“D’aquí a sis mesos, Barcelona es podria quedar amb 25 hotels oberts”

No es pot estigmatitzar el turisme com s’ha fet, perquè ara, per desgràcia, ja hem vist tot el que representa per a la ciutat
Seria molt important per a tot el turisme i tot el país que ens donessin els Jocs Olímpics d’hivern Barcelona-Pirineus

“Digue’m on he de fir­mar perquè el turisme es comenci a recu­pe­rar la Set­mana Santa del 2021 i firmo sense dub­tar ni un minut”, diu Jordi Mes­tre, pre­si­dent del Gremi d’Hotels de Bar­ce­lona (GHB), que no només dona per per­duda la tem­po­rada turística del 2020, sinó que, veient com van les coses, no les té totes sobre la tem­po­rada 2021. “Mai ens hauríem ima­gi­nat que això podia pas­sar”, lamenta, i recorda que, “des de la Segona Guerra Mun­dial, no es vivia una crisi d’aquesta enver­ga­dura”. El fun­da­dor de Selenta Group, l’emblema del qual és l’hotel Sofia de la Dia­go­nal, reco­neix que avui tots els seus hotels estan tan­cats.

 

  • Jordi Mestre, que també va ser vicepresident esportiu del Barça, a les oficines de Selenta Group, que va fundar i que presideix ORIOL DURAN.
MIREIA ROURERA - BARCELONA
 
Aviat farà set mesos de l’estat d’alarma. En quina situ­ació es troba el sec­tor hote­ler de Bar­ce­lona?
A Bar­ce­lona és segu­ra­ment on ho pas­sa­rem pit­jor, perquè la nos­tra tem­po­rada turística és tot l’any, i vivim, sobre­tot, del turista estran­ger, el que no pot venir. Tenim un sec­tor molt impor­tant, que és el cli­ent de nego­cis, con­gres­sos, con­ven­ci­ons, etc., un mer­cat que té molt poder adqui­si­tiu i fa molta des­pesa a tota la ciu­tat. El Mobile n’és el màxim expo­nent. Els mesos de gener-febrer d’aquest any tot feia molt bona pinta; teníem unes pers­pec­ti­ves molt posi­ti­ves i en qüestió d’una set­mana tot se’n va anar en orris.
El 12 de febrer, la GSMA anun­cia que suspèn el Congrés Mun­dial del Mòbil.
En aquell moment no ho vam enten­dre, perquè vèiem que a Ams­ter­dam sí que es feia l’Inte­gra­ted Sys­tems Europe (ISE). Allò va ser l’inici. A par­tir d’aquell moment, tot es va pre­ci­pi­tar. Amb l’estat d’alarma van fer tan­car els hotels, alguns dels quals, i en prin­cipi per ini­ci­a­tiva nos­tra tot i que després ja va ser obli­ga­tori, es van con­ver­tir en “hotels salut”. I ja està: des d’ales­ho­res, amb els hotels tan­cats l’ingrés ha estat zero. Ens han aju­dat els ERTO, tot i que molts tre­ba­lla­dors encara no han cobrat, i ens han aju­dat els ICO, que hem de tor­nar amb interes­sos..., però no hem ingres­sat res i hem arri­bat a una situ­ació insos­te­ni­ble, perquè en sis mesos hem dei­xat d’ingres­sar 850 mili­ons, i cada set­mana que passa la situ­ació s’agreuja.
Segons dades vos­tres, aquest estiu han estat oberts el 25% dels hotels i l’ocu­pació ha estat del 10%.
Això és molt poc: 3.200 per­so­nes allot­ja­des als hotels per dia, quan nor­mal­ment n’hi havia 58.000, divuit vega­des més. Alguns hote­lers van deci­dir obrir, però ha estat un des­as­tre. El Regne Unit va tan­car mer­cat; Ale­ma­nya, també; França va dir als fran­ce­sos que es que­des­sin al seu país... Pràcti­ca­ment tot Europa va tan­car els cor­re­dors aeris, les com­pa­nyies aèries estan fatal, i aquí no ha arri­bat ningú. A Bar­ce­lona ho hem per­dut tot: el turista d’empresa i el turista d’oci. En el sec­tor dels con­gres­sos, que és tan impor­tant, les empre­ses han dit que no es viatja. També cada cop viat­gen menys els pro­fes­si­o­nals que venien aquí a fer reu­ni­ons. Entre el tele­tre­ball i les vide­o­con­ferències, les empre­ses van fent.
Els pocs turis­tes que han vin­gut, d’on eren?
Són els que han pogut arri­bar en cotxe, bàsica­ment fran­ce­sos, algun holandès... Però la ciu­tat està buida. Sí que hi ha alguns hotels que tenen gent, els que tenen al cos­tat un hos­pi­tal, perquè hi van els fami­li­ars dels malalts. Poca cosa més.
I les pers­pec­ti­ves imme­di­a­tes?
El Nadal el donem per per­dut, i pot­ser amb una mica de sort sal­vem la Set­mana Santa del 2021, però ja ho veu­rem; ho veig molt just, i tot con­di­ci­o­nat a l’apa­rició d’una vacuna o alguna millora molt impor­tant en l’àmbit sani­tari. Bona part dels pocs hotels que es van atre­vir a obrir ja se n’estan pene­dint, perquè tenen molt poca ocu­pació i no els sur­ten els números. Han hagut d’abai­xar preus i no tenen la garan­tia de la can­cel·lació! Si les coses no can­vien i no se’ns ajuda, podria ser que d’aquí a sis mesos a Bar­ce­lona només hi hagi 25 hotels oberts. Això és un 5% dels que hi ha en total.
Què cal fer ara?
Nosal­tres el que hem de dir perquè tot­hom esti­gui tran­quil és que estem pre­pa­rats amb les mesu­res higièniques i de pre­venció per rebre gent, i amb el per­so­nal molt for­mat. Dit això, nosal­tres hem par­lat amb totes les admi­nis­tra­ci­ons, que saben per­fec­ta­ment quina és la situ­ació, i en aquests moments ja no estem dema­nant només aju­des d’ERTO, que volem que siguin més fle­xi­bles, i ICO. El que estem dema­nant és un res­cat, aju­des que no s’hagin de tor­nar. Si no ens res­ca­ten com van fer amb la banca al seu dia, la nos­tra capa­ci­tat finan­cera no podrà resis­tir més. Molts hote­lers estan pagant una hipo­teca o un llo­guer, i això s’ha de con­ti­nuar pagant; estan inten­tant acon­se­guir moratòries, però això només és ajor­nar un pro­blema. I després hi ha tots els nos­tres tre­ba­lla­dors.
Dema­neu gai­rebé 500 mili­ons d’euros.
500 mili­ons només a Bar­ce­lona, on els hotels donen feina directa a 35.000 per­so­nes, deu vega­des la Nis­san, perquè el nos­tre sec­tor repre­senta el 5% del PIB de la ciu­tat. Tal com està la situ­ació, cor­rem el perill que molts hotels siguin com­prats per fons vol­tor.
I què vol dir això?
Ja hi ha fons vol­tor ara mateix mirant quins hotels estan en pit­jor situ­ació per com­prar-los a la baixa. Mol­tes com­pa­nyies al final els hau­ran de ven­dre, i què pas­sarà? Que pas­sa­rem de tenir nego­cis fami­li­ars d’aquí, de fa molts anys, de mol­tes gene­ra­ci­ons, a tenir fons d’inversió que els com­pra­ran i faran una política molt dife­rent, més de maxi­mit­zar bene­fi­cis per ven­dre a un altre fons al cap d’uns anys.
La marca Bar­ce­lona, la marca Cata­lu­nya i la marca Espa­nya han que­dat toca­des?
Molt toca­des, perquè en altres països que ens consta que sanitària­ment també tenen pro­ble­mes no han fet tanta publi­ci­tat nega­tiva. Aquí hi ha hagut molt alar­misme. Em costa creure que països com ara Grècia i Tur­quia tin­guin un millor sis­tema sani­tari que el nos­tre. I, en canvi, ells han tin­gut turis­tes, i això és perquè nosal­tres ens hem tirat pedres a la nos­tra teu­lada. Després, els pocs turis­tes que han vin­gut aquí ens asse­gu­ren que s’han tro­bat molt còmodes i segurs, fins i tot més que als seus pro­pis països.
Quan des de fora es veu una Bar­ce­lona buida, amb les boti­gues amb les per­si­a­nes abai­xa­des...
Les boti­gues tan­ca­des no afa­vo­rei­xen la imatge de la ciu­tat. Però és que ja veníem d’uns anys molt com­pli­cats: el 2017 hi va haver els atemp­tats i l’1 d’octu­bre, i tots els alda­rulls al car­rer, que no han parat. La pandèmia ha estat la cirera, i el pit­jor és que no sabem quant durarà.
Què els arriba de fora?
Que la gent té por, sobre­tot per la incer­tesa. Però, al marge d’això, i encara que la gent no tingués por i recu­perés la con­fiança, el tema és que no hi ha vols. Mer­cats molt impor­tants, com l’asiàtic i el nord-ame­ricà, no venen perquè no tenen manera de fer-ho.
L’Asso­ci­ació Inter­na­ci­o­nal de Trans­port Aeri ha dit que no tor­na­rem a estar com el 2019 fins al 2023.
És pos­si­ble. Però no només les com­pa­nyies aèries. Jo crec que això pas­sarà en l’eco­no­mia en gene­ral. Ningú té una bola de vidre per saber què pas­sarà, però nosal­tres estem con­vençuts que fins que no hi hagi una vacuna o algun remei que curi la Covid-19, la gent no tindrà la tran­quil·litat sufi­ci­ent per viat­jar i fer vida nor­mal. O, com a mínim, que hi hagi aquests tests ràpids que per­me­tin a la gent bellu­gar-se.
El model turístic de Bar­ce­lona ja s’havia qüesti­o­nat abans de la Covid-19. Cal replan­te­jar-se’l?
Jo vaig ser esco­llit pre­si­dent del Gremi d’Hotels de Bar­ce­lona el juliol del 2019 i en la meva pro­posta ja par­lava de can­viar l’equi­li­bri turístic i apos­tar per menys quan­ti­tat i més qua­li­tat. El que no es pot fer és estig­ma­tit­zar el turisme com s’ha fet, perquè ara ja hem vist el que repre­senta. Per desgràcia, ha hagut d’arri­bar aquest dal­ta­baix perquè molta gent s’adoni del que repre­senta el turisme per a la ciu­tat, tant el d’oci com el de nego­cis. El que passa és que s’ha de ges­ti­o­nar. Jo ja sé que hi ha zones a Bar­ce­lona en cer­tes èpoques de l’any on s’han de ges­ti­o­nar les ocu­pa­ci­ons, el trànsit de gent, etc. Això ho sabem i s’hi ha de tre­ba­llar. Però aquí el veri­ta­ble pro­blema són els pisos turístics.
Fa molts anys que ho denun­cien.
Molts. Ja fa set o vuit anys que ho estem dient: compte amb els pisos turístics, que no tenen cap tipus de con­trol, no com­plei­xen cap nor­ma­tiva i, a més a més, els il·legals no paguen cap impost.
Ara la llei de turisme regula les habi­ta­ci­ons en cases par­ti­cu­lars i qual­se­vol podrà llo­gar una habi­tació de casa seva.
No ens agrada aquesta opció, perquè una casa que llo­gui tres habi­ta­ci­ons ja és un pis turístic! Però com a mínim és una regu­lació, perquè això ja exis­tia i no estava sub­jecte a cap norma. Nosal­tres, quan obrim un hotel o un edi­fici d’apar­ta­ments, que no és el mateix que un pis turístic, hem de com­plir unes nor­mes urbanísti­ques, d’higi­ene, d’incen­dis... Els pisos turístics no ho com­plei­xen. I, a més, creen con­flicte amb els veïns.
Però igual­ment Bar­ce­lona hau­ria de tenir menys hotels? No n’hi ha massa?
No, al con­trari. La gent ha de saber que si a Bar­ce­lona se cele­bren con­gres­sos com el Mobile, l’Ali­men­ta­ria i el Sea­food, que apor­ten tanta riquesa, és gràcies a la capa­ci­tat hote­lera que tenim, és gràcies al fet que nosal­tres en som inter­lo­cu­tors. Hi ha d’haver una pro­porció d’hotels i apar­ta­ments i anar tra­ient pisos turístics. L’any 1990 ja es deba­tia si després dels Jocs Olímpics a Bar­ce­lona hi hau­ria excés d’oferta hote­lera. Al final ha resul­tat que no, perquè l’oferta s’ha anat ampli­ant; s’ha doblat i tri­pli­cat la capa­ci­tat de l’any 1992, i, a més, s’ha fet amb hotels de molta qua­li­tat, perquè hi ha demanda. Una altra cosa és que el govern de Colau va refu­sar un Four Sea­sons, que, si no és la cadena hote­lera de més pres­tigi del món, és de les tres pri­me­res. Havia d’anar a la casa Seat i ha aca­bat anant a Madrid.
Cal alguna cam­pa­nya de pro­moció?
I recu­pe­rar la imatge de la ciu­tat. Però no sabem on són les cam­pa­nyes de pro­moció i de gestió dels flu­xos que s’havien de fer amb els diners de la taxa turística!
Us quei­xeu dels impos­tos i de l’acció de l’Ajun­ta­ment.
Pel que fa als impos­tos, n’hi ha dos: el turístic, que depèn de la Gene­ra­li­tat, i la taxa turística, que depèn de l’Ajun­ta­ment. El 2012, quan es va apli­car l’impost, se’ns va dir: “Apli­ca­rem aquest impost i d’aquí a un any seu­rem i mira­rem a veure què ha pas­sat.” Encara estem espe­rant aquesta reunió! Aquest impost no sé ben bé a què es des­tina, perquè, de pro­moció, pràcti­ca­ment no se’n fa. Amb l’Ajun­ta­ment, últi­ma­ment hi tenim millor relació, perquè par­lem amb els regi­dors del PSC, que ja veuen que no s’han de posar més pals a les rodes del sec­tor, i han accep­tat apli­car la taxa amb una moratòria i de manera gra­dual fins a arri­bar als qua­tre euros per per­sona i dia, que nosal­tres con­si­de­rem que és molt. El pro­blema és que mol­tes mesu­res que ha pres l’Ajun­ta­ment d’Ada Colau han estat uni­la­te­rals. El Peuat, per exem­ple, que ara estem en con­ver­ses per revi­sar-lo. Si tot això, com el pla de mobi­li­tat d’ara, s’hagués par­lat amb els afec­tats, pot­ser ens hauríem pogut posar d’acord. O arri­bar a un pacte.
Cal un nou gran esde­ve­ni­ment a la ciu­tat per recu­pe­rar l’ale­gria?
El que seria ideal és que ens dones­sin els Jocs Olímpics d’hivern Bar­ce­lona-Piri­neus. Quan s’orga­nitza un esde­ve­ni­ment així, són totes les infra­es­truc­tu­res i tot el país que obte­nen inver­si­ons. Tot­hom hi gua­nya. I hi ha un com­po­nent psi­cològic molt impor­tant, perquè és tenir un pro­jecte, una il·lusió i un recor­re­gut d’uns anys.
 
Una vida

“Entres a l’hotel Sofia, tan gran i tan buit, i et quedes fet pols. Tot això que està passant és depriment i angoixant”, diu Jordi Mestre, que recorda que el seu pare va fundar l’empresa fa 45 anys, quan ell en tenia 13. “Havíem viscut algunes crisis, hem abaixat preus, han passat coses..., però tancar? Això mai havia passat”, explica el fundador i president de Selenta Group –que abans era Expo Hotels–, que avui té tots els hotels tancats, entre els quals els Expo Hotel Be Urban de Barcelona i València, el Mare Nostrum Resort de Tenerife, l’hotel Don Carlos de Marbella i, per descomptat, el Sofia. “A l’agost vam intentar obrir el que tenim a Tenerife, però va sortir que el Regne Unit demanava quarantena als viatgers que venien de l’Estat espanyol i, naturalment, no va venir cap britànic, i com que a les Canàries aquest mercat és dels més importants, doncs tampoc vam obrir.”

 

EL PUNT AVUI

09/10/2020